Pedra i Sang, sinopsi.

Pedra i Sang és una tragicomèdia musical en tretze escenes, un epíleg i una coda.

La història de l’herència dels Saltells, que el pare dóna al Monestir de Sant Cugat quan mor, actua d’eix vertebrador de l’obra i com a desencadenant del crim sacríleg que acabarà comenten el fill Saltells en la persona de l’Abat Biure.

Així l’obra es centra en el conflicte dels dos personatges protagonistes: l’Abat Biure i Berenguer de Saltells. L’autor situa aquesta part històrica dins el Monestir on també es mou el col•lectiu dels monjos. Aquests actuen com un grup tancat, corporativista –de funcionaris– defensant els seus interessos.

La muralla marca la gran separació entre el que passa a dins i el que passa a fora. Així fora el Monestir s’hi mou el poble, que sempre és el mateix. Aquí l’autor juga amb més llibertat històrica presentant aquest col•lectiu com intemporal. La gent es mou per unes rutines, per uns cicles, pels problemes de cada dia i es mira amb cert distanciament el què passa a dins del Monestir al mateix temps que s’horroritza pel crim.

Aquest poble actua també a la manera de la tragèdia grega com a narrador de la història i com a corretja transmissora d’aquesta història i la seva transformació en llegenda.

Pel que fa al tractament de la història, mentre el conflicte central és tràgic, els col•lectius dels monjos i del poble s’ho miren amb un distanciament més aviat còmic. L’obra presenta una alternança d’escenes dramàtiques i còmiques a la manera shakesperiana. Així, una escena de gran tensió dramàtica va precedida o seguida d’una altra de còmica o intranscendent. L’ambient popular, quotidià, es toca amb la tragèdia, la pantomima amb els insults més grollers, la discussió amb la cançó.

El final sabut de la història amb l’assassinat de l’Abat Biure pren un gir inesperat i cínic amb la presencia del rei Pere III, el Cerimoniós, que actua com a veritable deus ex machina.

Tot això en un espectacle parlat i cantat pensat per a tots els públics.

11 Nadals amb Pedra i Sang

Quan el Nadal del 2000, en ple canvi de mil·lenni, l’Ajuntament de Sant Cugat ens va encarregar a la Cia. Tetrateatre un text que parlés del fet luctuós que havia succeït la Nit de Nadal del 1350, poc ens podíem imaginar la repercussió que l’espectacle tindria en la població i també des d’un punt de vista mediàtic. Si més no, el fet històric era insòlit, un vertader thriller amb elements de novel·la gòtica. Un abat de Sant Cugat havia estat assassinat en mans d’un grup de nobles capitanejats per Berenguer de Saltells, mentre celebrava la missa de matines, pel tema d’una herència. L’escena era pròpia d’una novel·la d’intriga a l’estil d’El nom de la rosa, però els fets no eren literaris, eren reals. La realitat superava una vegada més la ficció, amb escreix.

Permeteu-me frivolitzar, però la mise en scène era impecable, el fet luctuós semblava preparat pel millor director escènic. El marc, el Monestir de Sant Cugat; la data, la Nit de Nadal del 1350; els espectadors, el poble de Sant Cugat, que es trobava a la missa del gall en una festivitat d’assistència obligada al Monestir. I, per descomptat, que el fet sacríleg en si era digne dels més prestigiosos transgressors escènics.

La repercussió mediàtica, com en diríem ara, dels fets també va ser notable a tot el país. El rei Pere III el Cerimoniós, que estava reunit en Corts a Perpinyà, va rebre la notícia amb horror i més tenint en compte que l’abat Biure per estament pertanyia a la Cort. El mateix rei va dictar des de Perpinyà una sentència inculpatòria per als assassins.

Diríem que la història era atractiva, però calia donar-li forma. L’encàrrec fou per a Josep M. Jaumà, autor teatral novell però que tenia un gran pòsit pel que fa a coneixements escènics; no en va ha dictat durant molts anys l’assignatura de Shakespeare als alumnes de Filologia Anglesa de la UAB, i mestre en vers, a través de les seves traduccions de poesia anglesa. Jaumà sempre diu que és més fàcil escriure en vers que fer-ho en prosa, perquè encara que no tinguis el text ja tens la música. I, efectivament, la seva escriptura en vers va permetre convertir parts de l’obra, aquelles del conjunt del poble i algunes intervencions del col·lectiu dels monjos, en composicions per ser cantades. I a través de les composicions per a cor de Joan Alavedra, Pedra i Sang es convertí en un espectacle musical.

Un grup d’actors professionals, la majoria vinculats amb Sant Cugat, interpreten els personatges centrals i un grup de santcugatencs i santcugatenques donen vida i veu al poble de Sant Cugat d’aquesta història.

Enguany, des d’aquell ja llunyà 25 de desembre de l’any 2000, la consolidació de l’espectacle com una tradició pròpia del Nadal santcugatenc és inqüestionable. D’elements no n’hi falten. Tenim una història pròpia que ens implica com a col·lectivitat amb prou atractius per ser exportable; tenim un marc inigualable per representar-la, el Monestir, el mateix lloc on van succeir els fets, i unes dates, les de Nadal, que poden convertir el Nadal santcugatenc en un fet original fora de les nyonyeries en ús.

Dolors Vilarasau i Valls,
Directora de “Pedra i Sang”

Tetrateatre

presenta

Pedra i Sang

de Josep Maria Jaumà

Tragicomèdoa musical en 13 escenes, un epíleg i una coda.