El temps de l'Abat Biure

Mobirise


Claustre del Monestir
de Sant Cugat del Vallès

La Nit de Nadal 1350 un grup de nobles del Vallès dirigits per Berenguer de Saltells van assassinar l’Abat Arnau de Biure a l’interior de l’església del Monestir de Sant Cugat del Vallès, quan cantava la missa del gall.

Molt sovint la història d’aquest assassinat sacríleg queda circumscrita als aspectes més anecdòtics i a l’episodi central del conflicte (l’herència que quan mort el pare de Berenguer de Saltells deixa al Monestir de Sant Cugat i la tornada del fill a casa després de molts anys d’absència, així com els succesius contenciosos entre l’Abat del Monestir i Berenguer de Saltells per aquesta herència que acabaran amb l’assassinat sacríleg de l’Abat en mans del noble). Així com als trets que caracteritzen les nombroses llegendes creades al seu entorn: el gall de ferro del cimbori que va cantar tres vegades i que encara hi ha Nadals que canta, les campanes que repicaren i es sentiren fins a Montserrat, la fugida dels assassins i el camí per on van passar on la herba no hi creix... 


Cal ubicar, no obstant, aquest fets en el seu context històric, ja que trasbalsaren la vida de la vila i cridaren l’atenció de les més altes instàncies polítiques i eclesiàstiques. Estem a mitjans del segle XIV i es viuen moments difícils, no només a Catalunya, sinó a l’Europa occidental en general. L’augment demogràfic que s’havia viscut fins aquell moment s’alenteix i Catalunya entra en una forta crisi demogràfica, econòmica i política. Els productes alimentaris no arriben per cobrir les necessitats d’una demografia creixent i la població s’agita. A les cròniques catalanes es coneix el moment en què s’inicien aquests problemes com “lo mal any primer” (1333). Les epidèmies de pesta, l’emigració dels pagessos a les ciutats; la impossibilitat de la burgesia catalana de competir amb les ciutats italianes en el comerç de la Mediterrània...són alguns dels factors que menen el nostre país a una crisi que desembocarà, anys més tard, en una guerra civil que assolarà les seves terres (1462-1472). L’abadiat d’Arnau de Biure coincideix en el temps amb el regnat de Pere el Cerimoniós (1336-1387), que va tenir fronts oberts a tota la Mediterrània (Gènova, Còrsega, Mallorca...) i al seu mateix regne, amb el distanciament dels regnes d’Aragó i de València. A més de l’esgotadora guerra amb Castella, que produí tants mals al país com les epidèmies de pesta. Pel que fa a la situació concreta del Monestir de Sant Cugat, en aquell moment ja fa temps que ha passat la seva època d’esplendor. Es continuen fent obres a l’abadia ja que s’acaba la façana de l’església de Sant Pere i, mantenia una relació de subjecció al Monestir que ostentava el poder feudal, alodial i jurisdiccional de la vila.

Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès

Mobirise free maker - See it